Resposta a la Carta de l'Antoni Vives al diari ARA
Estimat Antoni Vives M’agrada començar aquesta carta amb la mateixa frase que vostè escriu al principi del seu article al diari Ara. Això ens apropa una mica. La crisi fa estralls a les capes populars . I sí, Antoni,(et parlaré de tu, per fer de la política quelcom més proper) és cert, la crisi ha deixat de ser una amenaça i s’ha materialitzat en la incapacitat d’uns pares de donar l’esmorzar al seu fill. Pel que desprenc del teu article , com a tu, se m’esborronen els ulls al pensar-ho. Tot conseqüència de l’època de vaques grasses, de l’urbanisme exagerat i del crèdit (o hipoteca). Viure per sobre de les nostres possibilitats. Les capes populars van viure per sobre de les seves possibilitats i ara no poden donar d’esmorzar als seus fills. Sort però, dels governants, que dins les possibilitats que ofereix “l’únic model que atorga als éssers humans llibertat” intenten solucionar el problema. És cert, Antoni. Vam tenir la llibertat d’agafar una hipoteca d’interès variabl