De porcs i patiments.
Aquell poble era com un carrerò sense sortida. Primer va veure els dos porcs petits, un negre i un altre de rosadet. Començà a diluviar. Després d’endreçar la roba, va mirar per la reixa i va veure com tots els animals s’havien pogut amagar de la pluja menys els porcs. Estaven lligats. De sobte, li van despertar una tendresa i una empatía extrema cap a l’animal, al que creia débil i vulnerable. Allà, sota la pluja. Li va comentar a la mestressa. Ella, va tornar-li la frase amb una mirada extranya, i va entrar a la cuina a seguir netejant. L’endemà, a San Pablo, va cap a casa la germana de l’Olmer. Estan tristos perquè han de matar els dos porcs, ja més grans. I no els volen matar perquè són diners. No senten empatía pel patiment de l’animal. Han emmalaltit. Dos porcs són molts diners. Ara és l’hora de dinar. Quina escudella a la colombiana més bona. Em sembla cruel que no els vulguin matar per diners. Que bo és el pernil. El cinisme i bonisme d’un nen malcriat del primer món. Jo