No volem protecció per ser sempre el dolç repós d'uns altres

Aquest matí, així com de casualitat he tingut la oportunitat de poder veure la exposició del Palu de la Virreina "Che , revolució i mercat". Val a dir que d'aquest títol se'n poden extreure dues conclusions clares. La primera que el Che va èsser un referent tant clar per a la treansformació del món que encara quie sigui per blasfemar es parla d'ell i la segona és que encara hi ha malparits que pretenen treure rèdit econòmic de l'entraga d'un home per una causa. L'exposició era força típica. M'ha agradat però, he pogut veure un munt d'spots publicitaris amb la imatge del Che, un bitllet de dòlar amb la seva imatge, revistes sencacionalistes retocant la seva imatge per tal de vendre, quadres de pobles indígenes i sud-americans comparant-lo amb Déu, ..., resumint molt: una varietat de productes que per a aquelles que creiem en els aires revolucionaris del Che ens fan molt de mal. Ara que ja fa 40 anys de la seva mort m'agradaria dir-li una c

Democràcia és decidir amb coneixement de forma participativa El poder del i pel poble. Objectiu de tot demòcrata. El control dels òrgans de decisió i d’execució de les polítiques dutes a terme per l’administració han de ser valorades i corregides pel poble. El poble és molt més enllà del ciutadà entès com aquella persona sota la llei d’una constitució, sinó que és tota aquella que participa en la societat de qualsevol manera. D’aquesta manera entenem que la comunitat universitària participi com participi, és a dir, professors, estudiants i treballadors, són part d’aquesta comunitat. A la democràcia, un arquitecte no té més vots que un contable o un mecànic, però sobtadament el rector l’escull gent desigual, un poble retallat, una comunitat universitària distorsionada. No s’ha fet esment de la ponderació del vot, dels 50% del control per part dels professors sent una minoria percentual. Tecnocràcia? Despotisme? Interessos? Egoisme? Control? Segur que tots prevaldrem l’opinió d’una perso