No volem protecció per ser sempre el dolç repós d'uns altres

Al noi àrab amb la gorra de catalunya, el nen que fa campana i es queda una hora ajudant-me, al coix, al de les grues, al busero del 9, al de la dessuadora d'agnostic front, a la dona morena que cada dia en vol 2, al porter que en vol 8, al grup d'avis i àvies que m'ajuden i em regalen xiclets i madalenes, al comando piperrak, al cubano, a la iaia de les 8:15, al pija tenyida, a la xola amb la criatura, a la dona que cada dia perd l'autobus, al grup de xinesos, a la de les dents tortes, a la de les metxes i ulleres de pasta, a les tres manolis, al de la bici que no frena, a la rossa que parla pel manos libres, la dels rinxols, la del piercing al nas , la morena amb la carpeta folrada, el xolo dels aros daurats, ... ( a tothom qui em deixi i el tingui en ment) ... gràcies, perquè mai un bon dia, un gràcies o fins i tot un bon cap de setmana, fins dilluns, m'havia emocionat tant. Perquè sense saber-ho, em feu feliç, m'ompliu, i em feu sentir útil. Perquè entenc qu

En tots els moviments socials sempre hi ha el típic personatge que el primer que fa al arribar és somriure. Porta una falç i un martell, mig amagada i força estranya, com del revés. És simpàtic amb tothom i mai discuteix de política. Només diu que és d'esquerres i segueix somrient. Diu que està implicat en altres lluites vàries. No concreta mai quines. Es descriu com a radical però renega de la violència. Es posa a la comissió portaveu. Si es un moviment social ampli accepta la majoria de coses, si es un congrés comunista farà una escissió. Ho revoluciona tot. Fa demagògia i quan parla sembla un mestre d'educació infantil. Renega de tot el passat. Més que científic podria ser utòpic. Està per tot arreu.