gràcies

Al noi àrab amb la gorra de catalunya, el nen que fa campana i es queda una hora ajudant-me, al coix, al de les grues, al busero del 9, al de la dessuadora d'agnostic front, a la dona morena que cada dia en vol 2, al porter que en vol 8, al grup d'avis i àvies que m'ajuden i em regalen xiclets i madalenes, al comando piperrak, al cubano, a la iaia de les 8:15, al pija tenyida, a la xola amb la criatura, a la dona que cada dia perd l'autobus, al grup de xinesos, a la de les dents tortes, a la de les metxes i ulleres de pasta, a les tres manolis, al de la bici que no frena, a la rossa que parla pel manos libres, la dels rinxols, la del piercing al nas , la morena amb la carpeta folrada, el xolo dels aros daurats, ... ( a tothom qui em deixi i el tingui en ment) ...

gràcies, perquè mai un bon dia, un gràcies o fins i tot un bon cap de setmana, fins dilluns, m'havia emocionat tant. Perquè sense saber-ho, em feu feliç, m'ompliu, i em feu sentir útil.
Perquè entenc que tothom necessita un somriure de bon dematí.
Jo també.

Comentaris

Anònim ha dit…
No som cap d'aquestes persones, però jo te vull donar ses gràcies a tu.
Jo tampoc soc cap d'aquestes persones, ni tant sols el xolo d'aros daurats, però jo també et retornaria el somriure i et donaria les gràcies, et conegués o no, perquè quan la coordialitat és gratuïta i l'agraïment a un desconegut, la ignorancia de tot el demés de l'altra persona és el que ho fa màgic per fiantròpic, i representa el motiu pel que realment no anem errats quan defensem les nostres utopies.

Entrades populars d'aquest blog

La violència de gènere

SOLIDARITAT MARINA

demagògia vers valentia