La violència de gènere

Sóc de les persones que eliminarien la secció successos dels informatius, diaris, etc... ja que penso que només fomenten el que vulgarment és conegut com a safereig i el morbo. Un cop excusada pel motiu que ha provocat el meu nou post, us dirè que fa poc dos nois de 14 anys, pressumptament, van assasinar a una noia de la seva mateixa edat.

A partir d'aquí es va anar decobrint que un d'ells era parella de la noia.o que s'agradaven, no ho sé ben be. En el fons, tan fa. La qüestió és que hi havia lagun tipus de relació personal entre ells.
Heus aquí una pseudo teoria que he formulat a partir de informes de psicolegs d'aquest cas.

Cada vegada la dona es subordina menys. Al menys a nivell de discurs general de la societat occidental les coses evolucionen favorablement. Cosa que no vol dir que ni el masclisme ni el patriarcat disminueixin en gran quantia, sinó que s'adapten als nous temps i al nou pensar de l'ésser oprimit per exel·lència "la dona". La dona vol manar? Molt bé, li deixem anar amb minifaldilla per alliberar-se però que cuidi de la casa, ( amb tacons si vol, per estar maca! )

Partim doncs, de que la dona, a nivell superficial, no es subordina tant a l'home. I més en l'adolescència. Partim també que la societat és patriarcal i que exponencialment més elevat és el patriarcat a més classe baixa. I que en un poble com Ripollet ( no m'agraden els estereotips, disculpeu) hi predominen les classes baixes.

L'home no accepta un no, com sembla que va passar. I no accepta un no, perquè la seva ment, altament patriarcal no pot compendre mai que en temes de relacions personals una dona tingui opinió. I això evidentment, no ho accepta racionalment, sinó és una inculcació des de naixament. La seva mare, cuinava les croquetes que li agradaven al seu pare. I era així, i era bonic i ningú ho qüestionava.
La dona ha superat l'acceptació i diu el no. Vol ser "rebelde", com la Martiza, i dominar les seves relacions amb els nois.
L'home, conscient que l'única manera per aconseguir el que no pot aconseguir amb la paraula. és utilitzant la força física ho fa. Hi ho fa perquè penso que és inherent a la voluntat de la persona,. L'autodefensa és innata, i quan ens sentim atacats utilitzem la força per fer-nos sentir. J a sigui amb un ganivet, un cop de puny sobre la taula o una mirada agressicva, però és un fe t històric ( materialista històric, m'atreviria a afirmar) en la societat, i acceptable en casos d'opressió, no en relacions voluntaries. En aquest cas, l'home es sentia frustat perquè la dona no li feia cas, i no ho podia compendre.
Li talla el coll.
No ho volia fer. L'estimava. Vol esborrar el que ha fet. Agafa un pal i li desconfigura la cara. Jasta, m'en vaig a jugar a futbol, no era ella. La negació de l'evidència quan aquesta no ens agrada.

I s'acaba amb "la vaig matar perquè l'estimava, i era millor per ella i pels dos"