Que el vostre nom no s'esborri de la història (IV) Mares anònimes. Lluitadores i resistents.
Cabell llis i ulls color cafè intensos. Mirada trista i vaga. Durant els tres dies va tenir entre les mans el seu mòbil. No el va deixar anar ni un instant, com si li anés la vida. Al principi pensava que era una maleducada per no guardar el mòbil en un esdeveniment tant corprenedor. De fons de pantalla tenia la única foto de la seva filla. Anava prement el botó vermell quan el mòbil es posava a hivernar, no la volia deixar de veure ni un sol instant. M'ho va fer saber entre llàgrimes, senyals i mitges paraules. Vaig sentir vergonya de mi mateixa. Ella em mirava i seguia sense poder articular paraula, i demanava perdó per no ser forta. M'abraçava i no podia parar de plorar. Clavava la seva mirada fosca a la meva tot demanant una resposta, un cos per enterrar, quelcom. L'altra, volia llançar granades contra ells. Fins que es va calmar , no entenc com, i va aconseguir perdonar-los.Violada per 69 homes, torturada, mutilada i assassinada. Finalment el seu cap va servir com