Que el vostre nom no s'esborri de la història


Ulrike Meinhof

Ja fa uns quants anys que dedico les meves etapes de la vida a omplirme el pap amb temàtiques. Aquesta etapa ha tocat una de les meves preferides : l'alliberament de gènere, el feminisme, la lluita contra el patriarcat ...

Les dones, les lluitadores, han estat misteriosament amagades de la història, fins i tot pels nostres companys revolucionaris, al no poder suportar que un èsser per a ells (encara que no expressat explícitament) més dèbil, fos capaç d'organitzar-se i lluitar.

I si, aquest post va dedicat a totes les heroïnes diàries, totes aquelles que han de soportar les misèries de la societat masclista.
Se que totes us ho mereixerieu però anirè actualitzant amb referents que espero que us omplin amb tanta força que la submissió es transformi en ràbia.


Ulrike Marie Meinhof ( 7/10/1934 - 9/5/1976) Fundadora de la Fracció de l'Excècit Roig.

A la universitat passa a militar al Sozialistischer Deutschen Studentenbund. Després, com a periodista que era, es va implicar en el moviment antinuclar del país mitjançant la revista Konkret. Es va casar amb Rainer Röhl, conegut militant comunista amb el que va tenir dues bessones. Quan es va divorciar, va entrar a militar en àmbits extrauniversitaris.

Va deixar l'ortodoxia marxista, descontenta amb els grups m-l clàssics i va ajudar a escapar de la presó a Baader. Van participar plegats en robatoris de bancs, atemptats a bases americanes, etc, el que es va convertir en les RAF.

Mai va arribar a ser jutjada. Va passar 8 anys a la preso esperant al judici, fins que juntament amb altres companys, va ser trobada ofegada a la seva cel·la de la presó. Sense cervell.El govern alemany va voler tancar ràpid el cas amb la tesi de suicidi.L'any 2002 es van descobrir les atrocitats i investigacions que havien fet amb el seu cervell.

Més info a :

  • Pequeña antología (Barcelona, Anagrama, 1976). Trad. Manuel Sacristán.

Comentaris

Que visquin les heroïnes, lluitadores i pensadores de tots els temps.

Falta poc per a que la inteligència defensada amb contundència sobrepassi la força com a font de poder. Aquest dia seran recordades i homenatjades com les pertoca.

Estem iniciant el moment en que això canvia, i és cert i possible perquè no depen de ningú més que de nosaltres mateix@s.

Endavant doncs!!!!!
joan ha dit…
Si hi haguessin més Ulrikes el món no fotria tanta mania.

Bon llibre per cert aquest que recomanes!

Un abrazo revolucionario!!

Entrades populars d'aquest blog

La violència de gènere

SOLIDARITAT MARINA

demagògia vers valentia