Consideracions sobre el model Veneçolà

Avui he tornat a tenir una d'aquelles converses absurdes on jo defenso Venezuela i l'altre persona al·lega que no està essent un procés democràtic.

No ho tornaré a fer més, em cansa parlar amb gent inculta. Prefereixo parlar del procés Cubà.

Per això vull deixar unes quantes consideracions:

1. El paradigma de democràcia no són les eleccions occidentals.

2. En política guanya qui controla els poders fàctics. policia, exèrcit, mitjans de comunicació,banca i govern. Tot poder polític que té la possibilitat de ser dominant en un moment determinat intenta fer-s'ho seu per perpetuar-se en el poder i afavorir els seus interessos.

3. No renovar un contracte d'una empresa privada amb el govern no és il·legalitzar ni censurar, és jugar les teves cartes polítiques com ho hagués fet qualsevol govern – partit polític.

4. Poder ser escollit indefinidament mitjançant eleccions no és voler que hi hagi un dictador (Pujol 25 anys ?? )

5. Comprar les accions de les petrolieres i fer-les de l'estat, no té res a veure amb les nacionalitzacions a la soviètica. Si en comptes d'un govern ho fes una empresa privada ningú diria res.

6. Dir que empresonaràs a un corrupte, que és el cap de la oposició, que té delictes de malversació econòmica i indicis de delictes de sang, no és amenaçar amb fer un cop d'estat.

7. Una coalició de partits voluntària, no és voler fer un partit únic.

Només afegir que ja m'agradaria que moltes de les afirmacions que feu fossin certes.