La pastilla de l'endemà ...

Altre cop els mateixos de sempre es pregunten si és moralment correcte subministrar pastilles del dia després a les farmàcies i a majors de 16 anys.
Anem per parts.
En primer lloc, quan fins ara una noia anava al metge per a demanar la pastilla la cosa anava de tal manera que, si la infermera era amable et mirava amb cara de “pobra criatura quin espant” i si era estúpida et deia “ a la teva edat i fent aquestes coses”. Era l'únic entrebanc. L'entrega era idèntica a la d'una farmàcia, per tant només hi veig coses bones; serà més accessible per a la població en general ( númericament hi ha més farmàcies que ambulatoris) i no col·lapsarà la sanitat pública.
En segon lloc, amb 16 anys, una noia hauria de tenir l'autonomia personal per decidir si manté relacions sexuals amb algú i si hi té algun problema en aquesta poder-lo solucionar sense la intromissió de ningú: ni de cap home ni dels seus progenitors.
El vostre discurs, repapieja per totes bandes. Si voleu evitar embarassos i malalties evitem que aquest tema sigui un tema tabú en l'educació dels i les adolescents. Que en puguin parlar obertament sense escàndols ni criminalitzacionsl.
I sobretot autonomia, dret a decidit.
En el tema sexual, ( gairebé en l'únic) l'autonomia individual és el que aporta el bé col·lectiu.

Comentaris

Benimelieta ha dit…
Per desgràcia, en aquest Estat ANTIdemocràctic tenim autonomia per al que volen que en tinguem. Som adults quan els interessa i per al que els interessa. Cadascu hauria de poder decidir què vol fer i quan fer-ho. Però no és així. Recorde una dia, que siguent major d'edat, que em vaig haver de prende una d'aquestes pastilles, on un farmacèutic (de l'Opus, per cert) no me la va voler vendre: "jo no venc eixes barbaritats" em va dir... És molt trist. I si comencem a parlar de l'avort... uff! Quina ràbia!

Besets perla
Anònim ha dit…
Estic amb l'Eugènia al 100%.
Ser dona cada dia és més difícil al nostre país... L'herència del Tio Paco és causa i efecte.

Doncs, jo. T'agraisc que em digues això, la veritat. Però sóc conscient que vull ser filòloga. Les llengües m'apassionen d'una forma sobrenatural. M'agrada conèixer-ho tot sobre elles i sobre la nostra, en especial. Per això filologia catalana.

Un besot, amore! I ànims!

Entrades populars d'aquest blog

La violència de gènere

gràcies