No volem protecció per ser sempre el dolç repós d'uns altres

Ahora es el momento de volver a empezar, que empiece el carnaval, la orgía en el Palacio de Invierno, de banderas y besos. Se cayeron mis alas y yo no me rendí, así que ven aquí, brindemos que hoy es siempre todavía, que nunca me gustaron las despedidas.

Els relats que componen Entenimentada de preses recreen la vida de les preses polítiques de l'estat espanyol durant els primers anys de la dictadura franquista. Cada historieta transcorre en una presó distinta (dels Corts a Barcelona a la presó de Vendes a Madrid, passant per moltes altres), component així un mosaic que denuncia les atrocitats de la repressió en la postguerra. Immerses en aquesta atmosfera asfixiant, les dones són el protagonista, i el dolor i la ràbia els únics sentiments permesos. Al llarg d'aquestes històries, i malgrat totes les imposicions imaginables, les preses recobren una a una les paraules que importen: les de l'afecte, l'amistat i la solidaritat. " Ningú pot ja ressuscitar al fill de Andrómaca ni evitar la tràgica fi d'Hècuba i Casandra: ningú pot esborrar les petjades deixades per les cadenes franquistes en els ossos de les dones republicanes. Però almenys cal rescabalar-les de tant sofriment desenterrant-los per a homenatjar la...

Com que no disposo de massa temps per actualitzar, us deixo amb un article publicat a l'Accent, molt bo, el qual comparteixo totalment. span style="font-weight:bold;">El que és bo per a mi és bo per a l’altra… Maria Oliver, Granollers Dimecres, 21 d'octubre de 2009 14:03 "La dona al món islàmic està vexada, maltractada i humiliada", "la dona del tercer món no mana a casa", "cal fer programes d'ajuda i solidaritat amb les dones immigrants i les que viuen al tercer món" són afirmacions que d'un temps ençà m'han fet reflexionar sobre la necessitat de revisar la visió que tenim sobre les dones que formen part d'altres realitats culturals i que pateixen estigmatització justament per assignar-les ignorància i conservadorisme. Sobre seu pesen molts prejudicis etnocèntrics i de manera acrítica ens unim al discurs evolucionista del progrés: assignem a les dones una situació pitjor quant més endarrerida considerem que ...

L'any 2007 el parlament espanyol va aprovar la Llei per la igualtat efectiva entre homes i dones. Al preàmbul de la llei és defineix com “A estos efectos, la Ley establece principios de actuación de los Poderes Públicos, regula derechos y deberes de las personas físicas y jurídicas, tanto públicas como privadas, y prevé medidas destinadas a eliminar y corregir en los sectores público y privado, toda forma de discriminación por razón de sexo “ Aquesta llei pretén assegurar, d'una manera transversal, ( abarca àmbits que van des de la negociació col·lectiva, a drets de les integrants de les forces armades espanyoles, funcionàries, paritats en llistes electorals ...) el que haurien de ser fets espontanis en la jurisdicció espanyola. Des de gran part dels moviments socials i sectors feministes radicals, s'ha criticat aquesta llei per ser un pedaç davant una discriminació social que a l'estat espanyol es materialitza amb 150 assassinats de mitjana anuals a mans de parelles o ...

Fa molt de temps que tinc pendent escriure sobre el meu país, la meva nació, el meu somni. L'estimo. Sí, molt, i reconec que primer era reàcia a vincular sentiments amb projectes polítics en un principi racionals. Es evident que ara mateix podria escriure un seguit d'ambiguitats per les quals la majoria de gent que seguiu el meu blog estareu completament d'acord amb que som una nació. Geogràficament, som un territori "natural", sense cap accident estrafolari (com podria ser un oceà). Lingüísitcament homogeni, i en l'àmbit jurídic i econòmic tant històricament com actual tenim en comú furs, drets privat i públics, moneda, mercat ( els ports de barcelona, valència i palma), moviments artístics, cultura "tradicional" de instruments de vent com galles o dolcaines, foc, la gastronomia. Pel que fa als símbols compartim el que anomenem la quatribarrada, i les connexions ètniques son evidents ( encara que també compartim ètnia amb els grecs o italians segons...

Altre cop els mateixos de sempre es pregunten si és moralment correcte subministrar pastilles del dia després a les farmàcies i a majors de 16 anys. Anem per parts. En primer lloc, quan fins ara una noia anava al metge per a demanar la pastilla la cosa anava de tal manera que, si la infermera era amable et mirava amb cara de “pobra criatura quin espant” i si era estúpida et deia “ a la teva edat i fent aquestes coses”. Era l'únic entrebanc. L'entrega era idèntica a la d'una farmàcia, per tant només hi veig coses bones; serà més accessible per a la població en general ( númericament hi ha més farmàcies que ambulatoris) i no col·lapsarà la sanitat pública. En segon lloc, amb 16 anys, una noia hauria de tenir l'autonomia personal per decidir si manté relacions sexuals amb algú i si hi té algun problema en aquesta poder-lo solucionar sense la intromissió de ningú: ni de cap home ni dels seus progenitors. El vostre discurs, repapieja per totes bandes. Si voleu evitar embaras...

Phoolan Devi era India. La seva història em va conmocionar. Des de ben petita va rebre maltractaments per homes, violacions col·lectives, intents de lapidació per pròpies dones. I va agafar el fusell. I es va venjar un per un de tots aquells homes que havien fet de la seva vida una misèria. Tot un referent per a mi. Després de passar uns anys a la presó i beneficiar-se d'un indult ( evidentment fins i tot la justícia India li va conmocionar la història) va morir assassinada. Si mai s'hagués venjat dels seus agressors ( més de 50, entre ells policies i alts funcionaris) la seva història hagués estat com una més, entre tantes de les aberracions que es produieixen diariament al món. Espero que també sigui un referent per a vosaltres. Subversió i no claudicació. Davant alló que ens fa més febles hem de plantar cara i sobreposar-nos. Davant cada home que ens digui que amb uns quilos de menys estariem més maques. Davant cada home que ens digui que amb la faldilla més curta guanyariem...