pensem sempre que els somnis són irrealitzables, impossibles, que per això són somnis, que les utopies són realment belles, però que no val la pena lluitar per elles...són utopies. Tal i com el poema Ítaca diu, a vegades l'important no és l'utopia, sinó tot el camí que recorres per provar d'arribar...aquest camí amb el qual et fas més savi/a. Per això m'he fet aquest blog, per escriure bocins del meu camí vers el somni, vers la utopia de la vida...

Ella está en el horizonte. Me acerco dos pasos, ella se aleja dos pasos. Camino diez pasos y el horizonte se corre diez pasos màs allá. Por mucho que yo camine, nunca la alcanzaré. ¿Para que sirve la utopia? Para eso sirve: para caminar"
Eduardo Gleano

Comentaris

iluin ha dit…
És l'horitzó.

Endavant*
24 de novembre del 2006, a les 4:34:00 GMT-8
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La violència de gènere

Sóc de les persones que eliminarien la secció successos dels informatius, diaris, etc... ja que penso que només fomenten el que vulgarment és conegut com a safereig i el morbo. Un cop excusada pel motiu que ha provocat el meu nou post, us dirè que fa poc dos nois de 14 anys, pressumptament, van assasinar a una noia de la seva mateixa edat. A partir d'aquí es va anar decobrint que un d'ells era parella de la noia.o que s'agradaven, no ho sé ben be. En el fons, tan fa. La qüestió és que hi havia lagun tipus de relació personal entre ells. Heus aquí una pseudo teoria que he formulat a partir de informes de psicolegs d'aquest cas. Cada vegada la dona es subordina menys. Al menys a nivell de discurs general de la societat occidental les coses evolucionen favorablement. Cosa que no vol dir que ni el masclisme ni el patriarcat disminueixin en gran quantia, sinó que s'adapten als nous temps i al nou pensar de l'ésser oprimit per exel·lència "la dona". La dona...
Més informació

gràcies

Al noi àrab amb la gorra de catalunya, el nen que fa campana i es queda una hora ajudant-me, al coix, al de les grues, al busero del 9, al de la dessuadora d'agnostic front, a la dona morena que cada dia en vol 2, al porter que en vol 8, al grup d'avis i àvies que m'ajuden i em regalen xiclets i madalenes, al comando piperrak, al cubano, a la iaia de les 8:15, al pija tenyida, a la xola amb la criatura, a la dona que cada dia perd l'autobus, al grup de xinesos, a la de les dents tortes, a la de les metxes i ulleres de pasta, a les tres manolis, al de la bici que no frena, a la rossa que parla pel manos libres, la dels rinxols, la del piercing al nas , la morena amb la carpeta folrada, el xolo dels aros daurats, ... ( a tothom qui em deixi i el tingui en ment) ... gràcies, perquè mai un bon dia, un gràcies o fins i tot un bon cap de setmana, fins dilluns, m'havia emocionat tant. Perquè sense saber-ho, em feu feliç, m'ompliu, i em feu sentir útil. Perquè entenc qu...
Més informació