la percepció de les coses

Recentment un professor em va encomanar la missió de desxifrar un estudi d'unes noies de Navarra, escrit en anglès, sobre la dedicació de les dones i els homes a les tasques domèstiques. A part que les estadistiques eren alucinants, i que l'empirisme pot demostrar el prefaci de l'anàlisi socialista de l'alliberament de gènere, em vaig quedar amb una part de l'estudi que mai m'havia plantejat.

Es van trobar amb un problema d'esbiaixament.
L'estudi es basava en el temps que dedicava el sexe X i el sexe Y en cada tasca domèstica. En el capítol dedicat a criatures és on ens trobem la desagradable sorpresa.
Per la majoria d'homes, estar al parc amb els seus fills, era considerat com a temps de tasca domèstica, com a afer obligat i feixuc.
A l'altre extrem, trobem moltes dones, que els temps que trigaven en portar i recollir la criatura de l'escola bressol el describien com a temps d'oci. ( la natura els ho deu dir ... )

Això em va fer reflexionar sobre les percepcions de les coses.
Jo, segueixo creient una mica en les veritats absolutes, ja em disculpareu.

p.d: unaltra dada interessant, era que la majoria, crec que un 77% d'homes, davant dels seus fills no col·laboraven en les tasques domèstiques! Veiem doncs la pereptuació visual dels rols de gènere...