Que el vostre nom no s'esborri de la història. (III) Phoolan Devi

Phoolan Devi era India.
La seva història em va conmocionar. Des de ben petita va rebre maltractaments per homes, violacions col·lectives, intents de lapidació per pròpies dones.
I va agafar el fusell. I es va venjar un per un de tots aquells homes que havien fet de la seva vida una misèria.

Tot un referent per a mi. Després de passar uns anys a la presó i beneficiar-se d'un indult ( evidentment fins i tot la justícia India li va conmocionar la història) va morir assassinada.

Si mai s'hagués venjat dels seus agressors ( més de 50, entre ells policies i alts funcionaris) la seva història hagués estat com una més, entre tantes de les aberracions que es produieixen diariament al món.

Espero que també sigui un referent per a vosaltres. Subversió i no claudicació.
Davant alló que ens fa més febles hem de plantar cara i sobreposar-nos.
Davant cada home que ens digui que amb uns quilos de menys estariem més maques. Davant cada home que ens digui que amb la faldilla més curta guanyariem punts per anar al llit amb ell. Davant cada home que ens digui que el nostre lloc és cuidar les criatures. Davant cada home que ens digui que no sabem conduïr. Davant cada home que ens digui que no som capaces. Davant cada home que ens vulgui excloure.

Perquè tot això, també es violència i només la podem combatre amb les idees clares i preseverància.

Comentaris

Anònim ha dit…
Ahaaaaaaa!! Con que esas tenemos, eeeeeh? Hehehehe!!
Què guai trobar-te per ací també, Laura!! No sabia que tenies un bloc!!
Ja em trucaren ahir demanat-me no-se-quants euros per fer tornar a l'Eugènia fins ací, però estem en crisi i haurà de fugir ella mateixa. Hahahaha!
T'agregue a la llista negra! Muahahaha! XD

Muuuuuuaka!
28 d’abril del 2009, a les 9:56:00 GMT-7
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La violència de gènere

Sóc de les persones que eliminarien la secció successos dels informatius, diaris, etc... ja que penso que només fomenten el que vulgarment és conegut com a safereig i el morbo. Un cop excusada pel motiu que ha provocat el meu nou post, us dirè que fa poc dos nois de 14 anys, pressumptament, van assasinar a una noia de la seva mateixa edat. A partir d'aquí es va anar decobrint que un d'ells era parella de la noia.o que s'agradaven, no ho sé ben be. En el fons, tan fa. La qüestió és que hi havia lagun tipus de relació personal entre ells. Heus aquí una pseudo teoria que he formulat a partir de informes de psicolegs d'aquest cas. Cada vegada la dona es subordina menys. Al menys a nivell de discurs general de la societat occidental les coses evolucionen favorablement. Cosa que no vol dir que ni el masclisme ni el patriarcat disminueixin en gran quantia, sinó que s'adapten als nous temps i al nou pensar de l'ésser oprimit per exel·lència "la dona". La dona...
Més informació

gràcies

Al noi àrab amb la gorra de catalunya, el nen que fa campana i es queda una hora ajudant-me, al coix, al de les grues, al busero del 9, al de la dessuadora d'agnostic front, a la dona morena que cada dia en vol 2, al porter que en vol 8, al grup d'avis i àvies que m'ajuden i em regalen xiclets i madalenes, al comando piperrak, al cubano, a la iaia de les 8:15, al pija tenyida, a la xola amb la criatura, a la dona que cada dia perd l'autobus, al grup de xinesos, a la de les dents tortes, a la de les metxes i ulleres de pasta, a les tres manolis, al de la bici que no frena, a la rossa que parla pel manos libres, la dels rinxols, la del piercing al nas , la morena amb la carpeta folrada, el xolo dels aros daurats, ... ( a tothom qui em deixi i el tingui en ment) ... gràcies, perquè mai un bon dia, un gràcies o fins i tot un bon cap de setmana, fins dilluns, m'havia emocionat tant. Perquè sense saber-ho, em feu feliç, m'ompliu, i em feu sentir útil. Perquè entenc qu...
Més informació