No volem protecció per ser sempre el dolç repós d'uns altres

Al noi àrab amb la gorra de catalunya, el nen que fa campana i es queda una hora ajudant-me, al coix, al de les grues, al busero del 9, al de la dessuadora d'agnostic front, a la dona morena que cada dia en vol 2, al porter que en vol 8, al grup d'avis i àvies que m'ajuden i em regalen xiclets i madalenes, al comando piperrak, al cubano, a la iaia de les 8:15, al pija tenyida, a la xola amb la criatura, a la dona que cada dia perd l'autobus, al grup de xinesos, a la de les dents tortes, a la de les metxes i ulleres de pasta, a les tres manolis, al de la bici que no frena, a la rossa que parla pel manos libres, la dels rinxols, la del piercing al nas , la morena amb la carpeta folrada, el xolo dels aros daurats, ... ( a tothom qui em deixi i el tingui en ment) ... gràcies, perquè mai un bon dia, un gràcies o fins i tot un bon cap de setmana, fins dilluns, m'havia emocionat tant. Perquè sense saber-ho, em feu feliç, m'ompliu, i em feu sentir útil. Perquè entenc qu...

En tots els moviments socials sempre hi ha el típic personatge que el primer que fa al arribar és somriure. Porta una falç i un martell, mig amagada i força estranya, com del revés. És simpàtic amb tothom i mai discuteix de política. Només diu que és d'esquerres i segueix somrient. Diu que està implicat en altres lluites vàries. No concreta mai quines. Es descriu com a radical però renega de la violència. Es posa a la comissió portaveu. Si es un moviment social ampli accepta la majoria de coses, si es un congrés comunista farà una escissió. Ho revoluciona tot. Fa demagògia i quan parla sembla un mestre d'educació infantil. Renega de tot el passat. Més que científic podria ser utòpic. Està per tot arreu.

Clara Zetkin. Una altra gran oblidada. Una de les impulsores per tal que el 8 de març passés a ser el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Al costat de Rosa Luxemburg amb la Lliga Espartaquista, exiliada quan Hitler pren el poder, a la URSS. Va fer una gran feina d'organització de les dones comunistes i revolucionaries. Deslegitimada per Lenin, seguia sostenint les seves tesis sobre la doble ( a voltes triple) explotaicó de la dona, dins la familia, el matrimoni i l'esfera privada-reproductiva. Biografia: http://www.malostratos.org/mujeres/zetkin02.htm Bibliografia: Llibre recomanat: Zetkin, Clara, La cuestión femenina y la lucha contra el reformismo , Barcelona, Anagrama Xarxa: http://www.marxists.org/archive/zetkin/1920/lenin/zetkin1.htm

Ulrike Meinhof Ja fa uns quants anys que dedico les meves etapes de la vida a omplirme el pap amb temàtiques. Aquesta etapa ha tocat una de les meves preferides : l'alliberament de gènere, el feminisme, la lluita contra el patriarcat ... Les dones, les lluitadores, han estat misteriosament amagades de la història, fins i tot pels nostres companys revolucionaris, al no poder suportar que un èsser per a ells (encara que no expressat explícitament) més dèbil, fos capaç d'organitzar-se i lluitar. I si, aquest post va dedicat a totes les heroïnes diàries, totes aquelles que han de soportar les misèries de la societat masclista. Se que totes us ho mereixerieu però anirè actualitzant amb referents que espero que us omplin amb tanta força que la submissió es transformi en ràbia. Ulrike Marie Meinhof ( 7/10/1934 - 9/5/1976) Fundadora de la Fracció de l'Excècit Roig. A la universitat passa a militar al Sozialistischer Deutschen Studentenbund. Després, com a periodista que era, es...

Començo les meves desvacances amb "El Marxismo como moral" Altres recomanacions? Feu-les siusplau!

Avui, mentre m'impartien una de les sessions de la UCPC (Universitat Comunista dels Països Catalans www.universitat.cat ) m'han comunicat que una de les conferenciants, Elena Beloki, probablement no podrà venir a fer-nos la seva sessió. No, no està malalta, està detinguda. I m'ha tocat. Pot ser per què ho veig més d'aprop, i ja se sap, els humans som egoistes... En tot cas aquí us deixo un article de Kaos en la Red : http://www.kaosenlared.net/noticia/1898-presentes-y-necesarias

Aquest matí, així com de casualitat he tingut la oportunitat de poder veure la exposició del Palu de la Virreina "Che , revolució i mercat". Val a dir que d'aquest títol se'n poden extreure dues conclusions clares. La primera que el Che va èsser un referent tant clar per a la treansformació del món que encara quie sigui per blasfemar es parla d'ell i la segona és que encara hi ha malparits que pretenen treure rèdit econòmic de l'entraga d'un home per una causa. L'exposició era força típica. M'ha agradat però, he pogut veure un munt d'spots publicitaris amb la imatge del Che, un bitllet de dòlar amb la seva imatge, revistes sencacionalistes retocant la seva imatge per tal de vendre, quadres de pobles indígenes i sud-americans comparant-lo amb Déu, ..., resumint molt: una varietat de productes que per a aquelles que creiem en els aires revolucionaris del Che ens fan molt de mal. Ara que ja fa 40 anys de la seva mort m'agradaria dir-li una c...