No volem protecció per ser sempre el dolç repós d'uns altres

Recentment un professor em va encomanar la missió de desxifrar un estudi d'unes noies de Navarra, escrit en anglès, sobre la dedicació de les dones i els homes a les tasques domèstiques. A part que les estadistiques eren alucinants, i que l'empirisme pot demostrar el prefaci de l'anàlisi socialista de l'alliberament de gènere, em vaig quedar amb una part de l'estudi que mai m'havia plantejat. Es van trobar amb un problema d'esbiaixament. L'estudi es basava en el temps que dedicava el sexe X i el sexe Y en cada tasca domèstica. En el capítol dedicat a criatures és on ens trobem la desagradable sorpresa. Per la majoria d'homes, estar al parc amb els seus fills, era considerat com a temps de tasca domèstica, com a afer obligat i feixuc. A l'altre extrem, trobem moltes dones, que els temps que trigaven en portar i recollir la criatura de l'escola bressol el describien com a temps d'oci. ( la natura els ho deu dir ... ) Això em va fer reflexio...

Avui he tornat a tenir una d'aquelles converses absurdes on jo defenso Venezuela i l'altre persona al·lega que no està essent un procés democràtic. No ho tornaré a fer més, em cansa parlar amb gent inculta. Prefereixo parlar del procés Cubà. Per això vull deixar unes quantes consideracions: El paradigma de democràcia no són les eleccions occidentals. En política guanya qui controla els poders fàctics. policia, exèrcit, mitjans de comunicació,banca i govern. Tot poder polític que té la possibilitat de ser dominant en un moment determinat intenta fer-s'ho seu per perpetuar-se en el poder i afavorir els seus interessos. No renovar un contracte d'una empresa privada amb el govern no és il·legalitzar ni censurar, és jugar les teves cartes polítiques com ho hagués fet qualsevol govern – partit polític. Poder ser escollit indefinidament mitjançant eleccions no és voler que hi hagi un dictador (Pujol 25 anys ?? ) Comprar les accions de les petrolie...

Sóc de les persones que eliminarien la secció successos dels informatius, diaris, etc... ja que penso que només fomenten el que vulgarment és conegut com a safereig i el morbo. Un cop excusada pel motiu que ha provocat el meu nou post, us dirè que fa poc dos nois de 14 anys, pressumptament, van assasinar a una noia de la seva mateixa edat. A partir d'aquí es va anar decobrint que un d'ells era parella de la noia.o que s'agradaven, no ho sé ben be. En el fons, tan fa. La qüestió és que hi havia lagun tipus de relació personal entre ells. Heus aquí una pseudo teoria que he formulat a partir de informes de psicolegs d'aquest cas. Cada vegada la dona es subordina menys. Al menys a nivell de discurs general de la societat occidental les coses evolucionen favorablement. Cosa que no vol dir que ni el masclisme ni el patriarcat disminueixin en gran quantia, sinó que s'adapten als nous temps i al nou pensar de l'ésser oprimit per exel·lència "la dona". La dona...

Al noi àrab amb la gorra de catalunya, el nen que fa campana i es queda una hora ajudant-me, al coix, al de les grues, al busero del 9, al de la dessuadora d'agnostic front, a la dona morena que cada dia en vol 2, al porter que en vol 8, al grup d'avis i àvies que m'ajuden i em regalen xiclets i madalenes, al comando piperrak, al cubano, a la iaia de les 8:15, al pija tenyida, a la xola amb la criatura, a la dona que cada dia perd l'autobus, al grup de xinesos, a la de les dents tortes, a la de les metxes i ulleres de pasta, a les tres manolis, al de la bici que no frena, a la rossa que parla pel manos libres, la dels rinxols, la del piercing al nas , la morena amb la carpeta folrada, el xolo dels aros daurats, ... ( a tothom qui em deixi i el tingui en ment) ... gràcies, perquè mai un bon dia, un gràcies o fins i tot un bon cap de setmana, fins dilluns, m'havia emocionat tant. Perquè sense saber-ho, em feu feliç, m'ompliu, i em feu sentir útil. Perquè entenc qu...

En tots els moviments socials sempre hi ha el típic personatge que el primer que fa al arribar és somriure. Porta una falç i un martell, mig amagada i força estranya, com del revés. És simpàtic amb tothom i mai discuteix de política. Només diu que és d'esquerres i segueix somrient. Diu que està implicat en altres lluites vàries. No concreta mai quines. Es descriu com a radical però renega de la violència. Es posa a la comissió portaveu. Si es un moviment social ampli accepta la majoria de coses, si es un congrés comunista farà una escissió. Ho revoluciona tot. Fa demagògia i quan parla sembla un mestre d'educació infantil. Renega de tot el passat. Més que científic podria ser utòpic. Està per tot arreu.

Clara Zetkin. Una altra gran oblidada. Una de les impulsores per tal que el 8 de març passés a ser el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Al costat de Rosa Luxemburg amb la Lliga Espartaquista, exiliada quan Hitler pren el poder, a la URSS. Va fer una gran feina d'organització de les dones comunistes i revolucionaries. Deslegitimada per Lenin, seguia sostenint les seves tesis sobre la doble ( a voltes triple) explotaicó de la dona, dins la familia, el matrimoni i l'esfera privada-reproductiva. Biografia: http://www.malostratos.org/mujeres/zetkin02.htm Bibliografia: Llibre recomanat: Zetkin, Clara, La cuestión femenina y la lucha contra el reformismo , Barcelona, Anagrama Xarxa: http://www.marxists.org/archive/zetkin/1920/lenin/zetkin1.htm

Ulrike Meinhof Ja fa uns quants anys que dedico les meves etapes de la vida a omplirme el pap amb temàtiques. Aquesta etapa ha tocat una de les meves preferides : l'alliberament de gènere, el feminisme, la lluita contra el patriarcat ... Les dones, les lluitadores, han estat misteriosament amagades de la història, fins i tot pels nostres companys revolucionaris, al no poder suportar que un èsser per a ells (encara que no expressat explícitament) més dèbil, fos capaç d'organitzar-se i lluitar. I si, aquest post va dedicat a totes les heroïnes diàries, totes aquelles que han de soportar les misèries de la societat masclista. Se que totes us ho mereixerieu però anirè actualitzant amb referents que espero que us omplin amb tanta força que la submissió es transformi en ràbia. Ulrike Marie Meinhof ( 7/10/1934 - 9/5/1976) Fundadora de la Fracció de l'Excècit Roig. A la universitat passa a militar al Sozialistischer Deutschen Studentenbund. Després, com a periodista que era, es...